Així, natural, com una gota surant a la mar
com una paraula que esclata entre els silencis d’un vers...
Serveix-te tu mateixa dels encants inimaginables
il·luminant el dia més impossible
acostant-te a la teua vida
somiada, amb tota la il·lusió
aconseguint arribar al cim dels teus objectius
perseguint sempre dirigir la raó del teu esforç
com les gotes de pluja de novembre.
Esperes guiar la paciència dels teus ideals cap a nous espais
de consciència i de coneixement
continues donant la confiança necessària per afrontar cadascun dels reptes,
reptes dels que volen aconseguir futurs més nous
i perseguir camins més concrets, sense llaurar
com les gotes surant a la mar
com una paraula que esclata entre els silencis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada