Desprès de passar dies sense tenir ni un minut per a pensar i reflexionar, avui he decidit parlar-ne de l'esperat 25 d'abril per molts. No hi vaig assistir a la mani d'Alacant, tot i que si que m'hauria agradat, les coses es varen complicar.
Ben mirat, i desprès de llegir els diferents articles, escrits... que s’han fet voltant al tema, no me’n penedisc.
Fa temps vaig llegir un escrit d’un xiquet que deia textualment: espere que eixes enganxines no siguen el cartell de la manifestació, i que 'Salvem TV3' no siga tampoc el seu lema...
Be, com varem poder vore, la manifestació i la ‘commemoració’ del 25 d’abril va convertir-se en un mer acte de reivindicació de llibertat d’expressió i un reclam referit a l’obertura dels repetidors de tv3 que varen tancar-se temps enrere. El 25 d’abril, data que entenc i sent amb una alta càrrega d’emotivitat i sentiment, va traduir-se en un simple acte de queixa, com els que varem vore durant els dies dels corresponents tancaments. En fi, i es que, com deia Fuster, tampoc podem esperar més de persones sense ideologia, que només tenen interès en mantindre les seues paraetes plantades.
Perquè temps enrere forem un regne, hui 'som' un país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada