Després de passar un dia molt més llarg del que haguera volgut, passe a fer la meua petita reflexió o ‘parrafada’ del dia. Sense altra intenció que la de tancar-me una estona entre les parets de les meues idees, del meu pensament.
Berto. Aquest nom pot significar moltes coses, i molt diverses. Per a mi (ja que és l’únic que ‘conec’!), és sinònim d’alegria, de somriures, de bon rotllo, de ganes de fer, d’ànims... Si, si.
Als matins he adoptat una rutina, nova des de que estic a Barcelona. Em desperte i pose en marxa l’ordinador, mentres que comence a fer-me cafè.
És una mena de ritual que mai em salte.
Una vegada fet el cafè, busque en internet, per una banda, el diari, i per altra, la web de la radio, per a posar-me a escoltar ‘El matí i la mare que el va parir’ , on Berto Romero -entre d'altres- fa que comence el dia a rialles.
Una vegada acabat el dia, intente no perdrem el programa de Buenafuente (i si ho faig, vaig directa als vídeos que amablement pugen a internet El Terrat), on aquest homenet també hi participa. No parlaré de la gran capacitat de fer riure d'Andreu (que ja coneixem), sinó de com et poden sorprendre noves persones, com va sorprendrem a mi en Berto. Geni de la rialla, on la seua originalitat i genialitat es barregen per crear uns dels millors gags que pots imaginar-te. Amb increïble naturalitat i sense a penes riure, va comentant notícies del dia, explicant situacions... sempre traient-les punta i entrant en detalls que ningú podria trobar, sorprenent-te cadascuna de les nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada