El temps que dediquem a dormir varia molt segons l'individu.
Hi ha persones que han de fer tot un ritual, i a més dormir les vuit hores mínimes, altres que tenen que dormir més de les vuit ‘estipulades’, i per últim, altres que, amb quatre o cinc hores dormides ja en tenen prou.
Jo estaria en aquest últim grup, ja que no hi dedique moltes hores, herència familiar que diuen, supose. Tot i això, les poques hores que estic dormint o descansant, poden arribar a convertir-se en grans misteris, al menys per a mi. Des de somniar que em vigila un llop fins a canviar de lloc de descans, físicament parlant.
Com anomenes el fet de despertar-te en un lloc diferent al que t’havies llitat?o alçar-te amb les sabatilles d’estar per casa posades? o abraçada a un llibre? o...? Somnambulisme? No –quina bogeria-, això és una paraula amb molt de contingut i amb massa connotacions, pense. Mai n’he sigut, perquè tindria que ser-ho ara. No és probable, ni tampoc té lògica. Llavors, em pose a pensar en algunes d’aquestes coses que m’han passat –i he fet-..., estranyes, tot hi ha que dir-ho -misteris dels meus somnis-. Són moments en que t’alces del llit –pels motius que siguen- tan adormida que després no ets capaç de recordar-ho? Sí, potser, és la reflexió més possible i viable que he trobat.
Només espere no despertar-me cap dia amb el pijama al passadís de la residència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada