Tots sabem que la vida és un camí empedrat, replet de decepcions, o possibles decepcions, esperant a ser “descobertes”. Pot ser esperes massa dels altres, pot ser esperen massa de tu... aquest component o mecanisme idealitzador el tenim tots, això és aixina, sempre “tergiversant” la realitat fins a punts que mai hagueres pogut imaginar.
Amb el pas del temps i els anys, arribes a comprendre que una de les coses més difícils que hi ha, es arribar a una comprensió real i profunda amb els altres.
Pors, covardies, egoisme, contradiccions, divergències entre cor i cap, raó i sensacions-sentiments, deure i plaer, voler i poder...
Moltes contradiccions amb les que lidiar cada dia potser? No se, diria que no, perquè només a través d’aquestes, creixes, et coneixes i vas fent camí al llarg dels anys.
Sorpreses i/o decepcions.
Sempre són relatives, i diferents segons el punt de vista que vullgues triar per mirar-les.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
som contradiccions amb pates, però la vida cal gaudir-la al maxim, xq per moltes decepcions q hi han un abraç o una cançò les eclipsa completament, jeje
jau
quanta raó, quan més major et fas més contradiccions. De moment, sorpreses poques, però les decepcions el que fan és saber el que tens, com eres i a qui tens per començar a fer la teva vida com toca i gaudir.
Decepcions sempre hi ha, però amb una sorpresa positiva s'oblida tot...
Publica un comentari a l'entrada