Tant de temps per endavant i tantes coses encara per fer...
Sospires al pensar i recordar que potser no hi haja tant de temps, però sí tantes coses per fer...
El batec insistent del teu cor et recorda que, encara que tot acabés just demà al matí, a l'alba, encara lluitaries per fer-les totes. Multiplicaries les teues mans per tenir la capacitat d’abraçar-ho tot; fent del teu cor xicotets bocins els quals serien capaços d'estimar amb tota la intensitat cadascuna d'aquestes coses, cadascuna de les persones, cadascun dels moments. Sempre amb un segon pensament al cap, que nega la possibilitat de que, realment, tot es puga acabar.
La vida. Pensem en ella com un conjunt d’accions i reaccions, interaccions amb la resta de persones –perquè només som en conjunt i en relació als altres-, pensem que tot està en les nostres mans, que podem decidir, que només nosaltres mateixos podem escollir què és el que volem que es quede i tot allò que hem decidit deixar fora, potser per por, potser per no tenir temps.
Només tu eres qui dibuixarà els teus somnis, esbossarà somriures, generarà complicitats...
Som nosaltres mateixos qui dibuixarem els nous dies que queden per venir, i vindran.
http://www.goear.com/listen.php?v=0d019b5
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada