Gotes de pluja

Heu intentat vore alguna estrella enmig dels núvols de tempesta d'una nit de pluja? Heu provat a desfilar els núvols enredats que volten en la immensitat del cel, sols per trobar aquell trocet de lluna que hui es deixa entre-vore?
Jo vaig fer-ho anit.

Després d’una estada al sofà, intentant vore per quarta vegada ‘La vida de los otros’, els ulls se’m varen començar a tancar. Era aviat, al voltant de les deu de la nit, tot i aixina, vaig marxar a dormir, sense gaire èxit, ja que com el meu cos acostuma a fer, toca el llit i s’espavila.
Vaig pujar al terrat, mig amagada entre la palestina, sentint les xicotetes gotes de pluja que poc a poc es deixaven caure i feien contacte amb el meu cos.
Mirant, cercant estrelles, o ixe trocet de lluna que tímidament podia deixar-se vore... Impossible, el cel estava tapat, tenia un color roig- ataronjat estrany que només permetia apreciar la seua grandesa.
Vaig quedar-me allà una estona, es respirava pau, tranquil•litat, i una sensació de benestar total envaïa el meu cos.

Sembla mentida que fins i tot els núvols de pluja ens puguen abraçar, en silenci, una nit com aquesta, perduda en un xicotiu poble de València, sense ningú més al voltant...