Nit de sensacions i records.
Doncs sí, ahir vaig passar la nit veient el concert de comiat de Lluís Llach, com ell mateix diu al començament, quantes coses et passen per dintre...
Després, vaig pujar a la terrassa. Tenia tota la intenció de quedar-me allà un temps, mirant el cel, mirant la preciosa lluna i, teòricament la pluja d’estels –les famoses llàgrimes de Sant Llorenç o de les Perseides-.
Vaig estar un temps al terra, mirant atentament el cel.
Pensant. Dibuixant formes amb les estrelles, acompanyada de la lluna.
Curiosa l’atracció que he tingut des de xicoteta per la lluna, sempre buscant-la i admirant-la. I és que, dibuixa el número més ínfim i obstinadament solitari, dibuixa el no res i el tot, al mateix temps, dibuixa l’infinit perfecte.
La pluja d’estels tindrà que esperar. No va ser possible apreciar-se res.
Hui ho tornaré a intentar.
Pujaré a la terrassa, em quedaré al terra, i miraré al cel, atentament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tampoc vaig poder veure res a causa dels núvols que hi havien...
Vaig anar al parc del costat i mentre em sentava a un banc, m'encenia un cigarret i menjava un gelat... Però després de mitja hora i veure que els núvols anaven per a "rato", el llit em va cridar
M'ha paregut interessant el teu blog, entraré més freqüent
Publica un comentari a l'entrada