Fa tres dies que estic al poble...
Per a molts, era un dilluns qualsevol, jo... tornava a València, després de sis mesos sense fer el recorregut corresponent.
Primer, túnel de la sortida de Sants.
Després platja, mar, platja, mar, platja, més mar...
Fins que arribàvem a l’altura del País Valencià... on, desgraciadament, comences a vore construccions i més construccions.
Un cop a casa, la desolació i la tristesa m’envaeix de nou...
Dies sense dormir...
Dies sense menjar...
Dies en que no se que faig ací...
Dies en que només vull estar ací...
Dies en que només vull marxar...
Dies i dies...
I muntanya... molta muntanya, tant a les 6 del matí com a les 10 de la nit, en quant tinc un moment, aprofite i marxe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada