Fa dies que pense en quina és la lògica patriarcal, ja que considere que el sexisme, només és un símptoma del sistema, i per tant, estem lluitant contra una conseqüència, una manifestació, i no contra la base real del problema.
El problema principal és aquesta lògica de domini en la que convivim, i el fet de fer la diferenciació entre dominants i víctimes, només remarca més aquest sistema. És per això, que el primer que hem de fer és sortir d’aquesta dinàmica, ja que reconeixent-la com a tal, passem a ser còmplices del patriarcat.
En aquest sentit, el feminisme es una opció política global que pot aportar un canvi de conducta, d’expectatives, de prioritats, de mon...
De feminismes podem trobar de molts tipus, reformistes, d’igualtat i diferència, radicals... cadascú té la seua opció, i em sembla bé, ja que el que realment importa és tenir la voluntat.
Per la meua banda, i com diria la Victòria Sendón, opte per una combinació entre pluralisme i radicalisme, trobe que és necessari.
Hem de buscar una totalitat nova, fer un canvi de perspectiva, i anar a cap a la superació del patriarcat, entenent-lo com element opressor que és.
Les dones ens bastem a soles per decidir què i com fem les coses.
I la nostra llibertat és un requisit necessari per a la nostra alliberació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada