Després de la bio-dansa d’ahir... arriba el divendres.
Agafe el diari... indignació.
No puc evitar-ho, i és que cada matí, per una o per d’altra, m’encenen.
Si els populars volien i volen retirar les emissions de tv3 al PAÍS VALENCIÀ, ara ens trobem amb que el PSOE (PSPV), vol retirar el PAÍS VALENCIÀ al complet i directament.
Anem be... si, si.
Res, ja a l’hotel, marxe a la saleta on ha de venir tothom.
Comença a aparèixer la gent amb ulleres de sol, cansats de la nit que varen passar...
Jo... dormides poques hores, he començat el matí amb una passejada, un cafè i un somriure ben gran. Me l’he proposat, he de fer-ho.
Conec a un amic de mon pare.
Està tocant la dolçaina molt, molt be... m’emocione.
Li mire amb cara d’admiració, reafirmant el pensament de lo be que toca. Li dic. Comencem a parlar... i entre una cosa i d’altra, he acabat amb el telèfon d’un amic seu de Barcelona que m’ensenyarà a tocar la dolçaina, una dolçaina que ell m’enviarà per correu o em donarà la propera vegada que baixe.
Qui haguera dit que hui em passaria alguna cosa aixina?
Fer conclusions amb la Carmen -profe de la universitat de València-, una xiqueta molt bonica, per cert.
Exposar-les al mig de tothom -fase en que em pose histèrica, com sempre...-
Debat.
Adreces i més adreces, contactes, contactes, contactes...
Felicitacions.
Sopar, i Pep ‘Botifarra’!!!
Li demanaré si pot tocar la Malaguenya de Barxeta :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada