Deixa'm dir una cosa (I)

A partir d’ara faré unes mini – vacances mig obligades, en cert manera...

El canvi de pis, i la incompetència d’alguns treballadors ens ha portar a no tenir internet a casa encara. Tot i així, tenim un veí o veïna molt generós/a i comprensiu/va que un dia va decidir no posar seguretat al wi-fi (pensant ja en que arribaríem nosaltres i estaríem uns dies sense, segur!), amb el que podem anar connectant-nos sobre la marxa.
Un sol de xiquet o xiqueta :)

Bueno, porte uns dies sense escriure, i és que, realment no he tingut temps de res.
Estic farta de fer caixes i traslladar coses.
Encara que no he tingut temps de plasmar en paper els meus pensaments, reflexions i/o les moltes parides que se’m passen pel cap, no vol dir que no haja pensat. Aixina que, ara que estic a soles, amb internet i escoltant una recopilació de la música que m’agrada, he decidit posar-me a actualitzar, primer, el blog. Això si, ho faré per etapes per no fer un manuscrit xD.

Mentre sona ‘Digues que faràs’ de Pirat’s Sound Sistema, he recuperat dos temes, que ocupen, i sobretot durant aquestos dies, part del meu cap.
Un d’ells és el comportament de les persones, les relacions entre xiques i xics. He estat reflexionant sobre el fet que la interrelació entre nosaltres està “condicionada” pel capitalisme – patriarcat, i pensant sobre què és abans.
.
L’altre, és la típica mania o feblesa que alguns tenen o tenim a l’hora de parlar, el començar una conversa en català i, com que l’altra persona et parla en espanyol, automàticament passar a l’espanyol –desgraciadament-. Només el fet del canvi, ja comporta moltes coses...