M’agradaria fer un escrit, que no fora massa tendre, massa trist, massa alegre...
M’agradaria que fora lleuger, amb un ritme suau, i tranquil,
com si estiguérem buscant paraules dintre d’una bombolla
on només pot escoltar-se el soroll de la mar,
el soroll repetit d’una onada,
sempre encapçalada per aquella escuma blanca
que contagia l’aire amb la seua olor a sal mullada
sempre encapçalada per aquella escuma blanca
que contagia l’aire amb la seua olor a sal mullada
M’agradaria que fora només per a tu,
que s’entenguera com a intransferible, que només tu pogueres comprendre
l’expressió i els arrels del meu sentiment,
del meu amor
–a voltes invisible, però sempre present-
–a voltes invisible, però sempre present-
M’agradaria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada