Parles amb persones a les que estimes, persones a les que estimes moltíssim, et conten com és el seu dia a dia, com estan, com els parlen, com els ‘tracten’… i escoltant-los un sentiment de ràbia i impotència t’envolta. No pots fer res. Només recolzar-los en tot, donar-lis suport, l’altra part també és una persona a la que estimes. Et poses en la seua situació, intentant imaginar com pot sentir-se, tampoc pots. Vius aquesta situació properament, ja no només perquè els estimes, sinó perquè la tens al costat, cada volta que els veus, cada volta que parles en ells… El sentiment d’ell serà molt pitjor del que tinc jo cada vegada que es generen aquests ‘conflictes’. No puc imaginar-me viure aixina el dia a dia, en una situació tan extrema, i només saps com és, si la vius tu mateix.
Records d'un temps passat, molt present:
http://www.goear.com/listen.php?v=d9d0014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada