Camins

Després d’escriure durant una estona, il·luminada per la petita llampera de la meseta de nit i per la tímida llum que arriba des del carrer, entre el silenci que s’escoltava entre cançó i cançó... m’he posat a pensar en la curiositat de com les petites decisions poden portar –i porten- a un ‘sinfin’ de fets, tots canviants.

Quantes decisions encertades prenem? Per què les triem?
Per què un sí? o, per altra banda, per què un no?
No ho se.
Les decisions constitueixen una forma de definir-nos, és una forma de donar vida i significat a les paraules, a les idees, als sentiments... als ideals, que cadascun de nosaltres tenim.

Prenem decisions de tot tipus, bones, dolentes, fins i tot, descabellades... però és mitjançant els camins que anem triant, com anem conformant-nos com a individus, com a persones, com a xiquetes i xiquets.

I és que –en part- som el resultat de cadascuna de les decisions que hem escollit durant la nostra vida.