En tus ojos mi rostro, en los míos el tuyo. En los rostros descansan los corazones fieles. ¿Dónde podríamos encontrar dos mejores hemisferios sin un norte definido, sin un occidente declinante? Aquello que muere no estaba mezclado con igualdad. Si nuestros corazones son uno, o nuestro amor semejante, ninguno desfallecerá, ninguno morirá.
Al sofà, mirant una pel·lícula, acompanyada d’una manta –que mitjançant verds, grisos i blancs va dibuixant quadres-, té i paracetamol.
Mal de cap, i ganes de pensar.
És dia 27 de desembre ja. Normalment, arribada aquesta alçada de l’any, es tendeix a reflexionar sobre les coses que t’han passat, sobre les que no i sobre les que penses que tindrien que haver passat.
¿Per què?
Mai m’ha agradat aquesta ‘continuïtat’. Mai m’ha agradat seguir la corrent. Mai m’ha agradat fer les coses perquè són ‘lo lògic’, perquè el fa tothom. Mai m’ha agradat fer les coses perquè es suposa que s’han de fer, i tampoc m’ha agradat fer-les en el moment en que es suposa que s’han de fer. És per això que mai ho faig.
No em replantejaré com ha anat l’any. Les coses poden anar millor o pitjor, i algunes de les vegades, ni tan sols depèn de tu mateix/mateixa. Pense que en certa manera importa, clar que importa, però el que realment és rellevant és que tot el que faces siga des de la il·lusió.
I sobre tot amb amor. I punt.
No sé si la vida es mejor que la muerte, lo que si sé es que el amor es mejor que ambas.
1 comentari:
quan el final és inevitable, sempre ens surt de dins fer un balanç de com ha anat tot. Encara que no ho vulguem, acabem repassant els "millors moments" de l'any que s'acaba :)
MOLT BON ANY 09!!
Publica un comentari a l'entrada