Nadal, nadal ...

Fa dies que no tinc ni un minut lliure, cap moment de relax, ni tan sols per a parar-me a respirar -sort que és una acció involuntària que el meu cos efectua…-.

Sempre he pensat que els dies abans de Nadal a les persones lis entra una espècie d’estrés o no se ben be com explicar-ho. La qüestió és que els dies abans de les vacances, a les classes, al treball... fins i tot, al carrer –implícit a la cara de les persones- la gent va que sembla que estpà boja.. no se si és perquè tothom té –o tenim- la costum d’anar deixant les coses per a més endavant –hi ha una teoria en relació a aquest tema, la llei de l’estudiant, bàsicament explica com els dies on som conscients que s’apropa el moment de l’entrega del treball, fer l’examen... són els últims, i com és en aquestos dies, quan donen el màxim de nosaltres- o perquè entre el treball i l’esperit nadalenc no podem més.

Personalment, no crec en aquest esperit mencionat... no crec en el Nadal , ni en res relacionat amb el mateix -aquesta època on tothom ha de ser feliç, ser bona persona, bla bla bla-.

Mai he sigut molt d’aquestes festes, mai m’han atret especialment.

Per a mi el significat de la paraula Nadal, diria que inspira un sentiment mes be contrari que a moltes altres persones. Trobe que és una època en la que la falsedat de les persones s’incrementa, on la compra compulsiva es dispara, on algunes relacions d’algunes famílies es desgasten una mica mes, si poden... –per la necessitat de forçar la reunió en dinars i sopars-, on els individus eclesiàstics es dediquen a muntar una estrella i un betlem gegant just enfront de casa meua durant hores i hores al llarg de la nit, on els individus eclesiàstics es dediquen a representar alguns dels animals del meravellós portalet amb animals reals, i on el gall es dedica a cantar cada dia a les cinc de la matinada -yuuu...-. Com podeu vore, una experiènca del TOT emocionant...

Trobes persones que mai t’han dit res que et saluden, altres que et desitgen tot lo bo del món –quan lo que realment estan pensant es: pf, ja podries caure per una finestra-, et reuneixes amb gent amb la que gairebé no has parlat en tot l'any entre frases com quant t’he trobat a faltar, aquest any si que aniré a vore’t, tenim que quedar més... frases que tots sabem que es queden en això.

Realment, l’única part del Nadal que m’agrada és el tornar al meu poble uns dies, i passejar cada dia per la muntanya quan encara pots vore l’estampa del fred en l’entorn, aquest tipus de fred m’agrada.