Tot és un embolic

Once upon a time…

fins que arriba un punt en el que has d’aturar-te,
vius en una mena de muntanya russa, amb pujades i baixades contínues.
Has d’aturar-te,
aprofitar cadascun dels minuts que van passant,
moltes voltes sense pena ni glòria,
però has de ser conscient de que tu, i només tu, és qui has de fer que aquestos moments passen a ser rellevants a la teua vida –tots ells-, per ínfims que siguen.
El fer un ‘stop’ al llarg del dia, aprofitar un dia solejat, mentre escoltes una cançó, al costat de la platja, que et fa somriure i sense adonar-te te’n porta al mon paral•lel que al llarg de la teua vida has anat creant –envoltat de lletres i cançons-, al que només tu pots accedir, sense que res trenque aquest moment de tranquil•litat.
Fer un ‘stop’ i deixar de mirar enrere, de recordar moments que no t’aporten res mes que mal de caps i sentiments que et perjudiquen.
Fer un ‘stop’ i adonar-te de tot el que has fet, del que estàs començant, una nova aventura, una nova història a la teua vida que has d’afrontar amb esforç i il•lusió.

9 d'octubre

Fa temps que no em fique davant l'ordinador,
disposada a escriure sobre alguna cosa.
Hui estava a punt de fer-ho, pensava escriure sobre la diada del 9 d'octubre. Abans de fer-ho, he passat per alguns dels blogs que acostume a llegir, he arribat al del Xavi Sarrià. El que va escriure sobre el nou d'octubre, m'ha semblat del tot encertat, he pensat que no ho faria millor, és per aquest motiu que he decidit copiar les seues paraules i deixar-les al meu blog.


Sota la pluja, el vent, el fred. Sota el temporal. Recorregut obligat, indecent, gris. Policia, escorcolls, carnets, intimidacions. Cel ennuvolat, banderes molles. Veus ofegades, però encara moltes. Sota les Torres de Serrans, sota una enorme bandera que el consistori ha penjat a mode de resposta. I riem perquè nosaltres també l'onegem. Perquè l'hem recuperat. Perquè ens pertany. I alcem els punys. I sonen cançons de guerra. De la batalla que crema i s'aviva sota la tromba d'aigua. La de València. La ciutat on vivim. La resistent. La nostra. Encara.