Pedres fragmentades

17 de gener

2009-01-20T12:49:00.000-08:00

verd,
taronja,
roig,
blau,
negre,
gris ...
difuminats entre la foscor de la nit
crits,
xiquets,
no tan xiquets,
olor a pólvora,
calor, molta calor,
i fred al mateix temps,
ma mare,
mon pare,

aquella nit es cremava la foguera de sant antoni.

No he sigut mai d'aquesta 'festa', però aquest any ha sigut ... diferent.

Pachelbel Rant

2009-01-07T14:41:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=nfXTHKrkZcg

[ molt divertit ]

per dies com els que hem tingut i els que podem tindre en qualsevol moment

Qüestió de somnis

2009-01-01T04:37:00.000-08:00

I de nou, apareix el llop d’ulls color mel.

Un sueño que se repite, un sueño que desde pequeña aparece aleatoriamente en mi subconsciente. Siempre el mismo, sin cambios, repitiéndose una y otra vez. Nunca he llegado a entenderlo, pero cada noche me deja la misma sensación. Un sentimiento de tranquilidad, calma, ‘¿seguridad?’, ‘¿protección?’... me envuelve cada mañana que me despierto y recuerdo la plaza, el lobo, y sus ojos de aquel extraño color ónice que brillan en la oscura noche.

http://www.goear.com/listen.php?v=0aa5edd

Cap d'any

2008-12-31T16:01:00.000-08:00

Somriures,

rialles continuades,

records,

moments graciosos,

quatre anys resumits en una sola nit.

Dosmilnueve*

2008-12-31T15:37:00.000-08:00

Así será el 2009.

Tendremos enero, y seguirá otro mes…

Llegará marzo, con él, las fallas y comenzará a hacer calor. Más tarde, llegará junio, el sol ‘casi’ continuo, y las altas temperaturas que nos harán más y más difícil mantener la capacidad de concentración, pensando ya en el verano y en las presuntas vacaciones que todos esperamos con ansias.

Serán doce meses,

y habrá cuatro estaciones.

Hará calor, mucho calor, aunque no debemos olvidar a su contrario, también hará frío, ese frío glaciar que hace que a veces te estremezcas…,

incluso puede que nieve.

¿Nit de 'relax'?

2008-12-26T16:19:00.000-08:00

En tus ojos mi rostro, en los míos el tuyo. En los rostros descansan los corazones fieles. ¿Dónde podríamos encontrar dos mejores hemisferios sin un norte definido, sin un occidente declinante? Aquello que muere no estaba mezclado con igualdad. Si nuestros corazones son uno, o nuestro amor semejante, ninguno desfallecerá, ninguno morirá.

Al sofà, mirant una pel·lícula, acompanyada d’una manta –que mitjançant verds, grisos i blancs va dibuixant quadres-, té i paracetamol.

Mal de cap, i ganes de pensar.

És dia 27 de desembre ja. Normalment, arribada aquesta alçada de l’any, es tendeix a reflexionar sobre les coses que t’han passat, sobre les que no i sobre les que penses que tindrien que haver passat.

¿Per què?

Mai m’ha agradat aquesta ‘continuïtat’. Mai m’ha agradat seguir la corrent. Mai m’ha agradat fer les coses perquè són ‘lo lògic’, perquè el fa tothom. Mai m’ha agradat fer les coses perquè es suposa que s’han de fer, i tampoc m’ha agradat fer-les en el moment en que es suposa que s’han de fer. És per això que mai ho faig.

No em replantejaré com ha anat l’any. Les coses poden anar millor o pitjor, i algunes de les vegades, ni tan sols depèn de tu mateix/mateixa. Pense que en certa manera importa, clar que importa, però el que realment és rellevant és que tot el que faces siga des de la il·lusió.

I sobre tot amb amor. I punt.

No sé si la vida es mejor que la muerte, lo que si sé es que el amor es mejor que ambas.

Discurso 'real'

2008-12-25T01:20:00.000-08:00

En las 22 navidades que he pasado, ninguna he sido capaz de escuchar el típico discurso de noche buena del rey. Sentada o aun ayudando a poner y/o arreglar la mesa, nunca he ido más allá del comienzo de sus palabras, cada año, vacías para mi.

Este año ha sido diferente –no porque tuvieran algún tipo de contenido…-, comenzó el discurso, y decidí que tenía que escuchar lo que decía, y no apagar la televisión –cambiar de canal no es viable, ya que durante más o menos media hora, todos y cada uno de ellos se centra en su persona y en lo que tiene que decir-.

Se centró básicamente en tres acontecimientos, los treinta años de la constitución, la lucha contra el terrorismo, y la crisis económica –el Follonero debe estar feliz por esto!-

En los mismos puntos me centraré en esta reflexión.
En primer lugar, la constitución, “construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia, recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada, articula nuestra diversidad territorial, y asegura nuestra estabilidad y progreso”, éstas fueron algunas de sus palabras, me pregunto si realmente se cree lo que está diciendo. Una constitución construida sobre la ‘concordancia y el consenso’, una constitución anclada en el pasado, una constitución que no refleja la realidad actual, una constitución que necesita con urgencia una reforma. Una constitución que ‘recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada’? Si realmente la democracia actual existente es para el rey una democracia avanzada, arreglados vamos…
La constitución es ancestral, y la democracia actual, insuficiente, incompleta, y con grandes vacíos sociales, culturales y políticos.

En segundo lugar, también habló de la lucha contra el terrorismo. Recuerda “los nombres de todas y cada una de las víctimas del terrorismo” -¿cierto? Me pregunto si también recordará a todas aquellas personas que su antecesor asesinó…- Las palabras “nuestros derechos y libertades, empezando por la vida, no pueden ser violados y amenazados por profesionales del terror, por lo que debemos seguir luchando para derrotar al terrorismo”, resuenan en mi cabeza. Palabras que, haciendo referencia solo a ETA, respaldan y disculpan al resto de fuerzas y cuerpos de seguridad del estado español –autoridades policiales y judiciales…- que criminalizan y reprimen en muchas ocasiones a personas que, como el dice, tienen sus derechos y libertades, y los ejercen, siendo cortados de raíz –siempre que se puede- cada vez que se cuestionan las instituciones del estado –manifestaciones, quema de fotos del rey…-

En tercer lugar, y sin extenderme más, habla de la actual crisis económica, “juntos podremos vencer problemas y dificultades si actuamos con realismo, rigor, ética y mucho esfuerzo, anteponiendo siempre el interés general sobre el particular, buscando acuerdos y soluciones con generosidad, responsabilidad y amplitud de miras”. Habla de realismo, de ética, de interés general… y se le llena la boca. Me pregunto si se incluye, no solo él, sino la familia real al completo.¿Es ético que cada uno de los ciudadanos/as financiemos la vida ‘real’?

Nadal, nadal ...

2008-12-16T13:24:00.000-08:00

Fa dies que no tinc ni un minut lliure, cap moment de relax, ni tan sols per a parar-me a respirar -sort que és una acció involuntària que el meu cos efectua…-.

Sempre he pensat que els dies abans de Nadal a les persones lis entra una espècie d’estrés o no se ben be com explicar-ho. La qüestió és que els dies abans de les vacances, a les classes, al treball... fins i tot, al carrer –implícit a la cara de les persones- la gent va que sembla que estpà boja.. no se si és perquè tothom té –o tenim- la costum d’anar deixant les coses per a més endavant –hi ha una teoria en relació a aquest tema, la llei de l’estudiant, bàsicament explica com els dies on som conscients que s’apropa el moment de l’entrega del treball, fer l’examen... són els últims, i com és en aquestos dies, quan donen el màxim de nosaltres- o perquè entre el treball i l’esperit nadalenc no podem més.

Personalment, no crec en aquest esperit mencionat... no crec en el Nadal , ni en res relacionat amb el mateix -aquesta època on tothom ha de ser feliç, ser bona persona, bla bla bla-.

Mai he sigut molt d’aquestes festes, mai m’han atret especialment.

Per a mi el significat de la paraula Nadal, diria que inspira un sentiment mes be contrari que a moltes altres persones. Trobe que és una època en la que la falsedat de les persones s’incrementa, on la compra compulsiva es dispara, on algunes relacions d’algunes famílies es desgasten una mica mes, si poden... –per la necessitat de forçar la reunió en dinars i sopars-, on els individus eclesiàstics es dediquen a muntar una estrella i un betlem gegant just enfront de casa meua durant hores i hores al llarg de la nit, on els individus eclesiàstics es dediquen a representar alguns dels animals del meravellós portalet amb animals reals, i on el gall es dedica a cantar cada dia a les cinc de la matinada -yuuu...-. Com podeu vore, una experiènca del TOT emocionant...

Trobes persones que mai t’han dit res que et saluden, altres que et desitgen tot lo bo del món –quan lo que realment estan pensant es: pf, ja podries caure per una finestra-, et reuneixes amb gent amb la que gairebé no has parlat en tot l'any entre frases com quant t’he trobat a faltar, aquest any si que aniré a vore’t, tenim que quedar més... frases que tots sabem que es queden en això.

Realment, l’única part del Nadal que m’agrada és el tornar al meu poble uns dies, i passejar cada dia per la muntanya quan encara pots vore l’estampa del fred en l’entorn, aquest tipus de fred m’agrada.

Melodies

2008-11-25T07:06:00.000-08:00

After being the entire night awake -but taking some rest-, as every day, I have gone to the kitchen just when the sun was appearing shyly across the balcony…
“… Just in time, in the right place”, I thought.

Suddenly, my mind was reviewing the topic that I had been rolling along the time I spent in bed… Could I miss something like that?
In my head, I had found songs and melodies accompanied by images, images that had recalled all night long. How I came into that house, cold, but warm at the same time, how I felt there, where was this wonderful piano, that rarely I missed today… How could I miss it in this way? And…why now?

They were images of long time ago, too long.

http://es.youtube.com/watch?v=f4pKV10Ubcc

http://es.youtube.com/watch?v=e7CKvbE-1Sg&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=74pYNceMPPI

La nit

2008-11-24T06:26:00.000-08:00

No se ben be que és, encara que ja m’havia passat abans.

Nits i nits sense dormir, alçant-me del llit quan trenca la llum del sol l’horitzó, com si fora algun tipus de criatura fantàstica de la nit.

Nits sense dormir, però alçant-me com si l’haguera fet durant hores i hores –com si ni tan sols tinguera la necessitat de fer-ho-, sense estar cansada, sense necessitar estar estirada al llit, amb energia i ansiosa per començar el dia, per prendre el meu primer aperitiu del dia... cafè.

Molts pensarien que estic boja perquè m’agrade això, contrari totalment a estar hores i hores al llit dormint, descansant, passar el diumenge fins l’hora de dinar sense mourem... Altres es preguntarien com és que no estic ni un poc cansada, fins i tot jo me’l pregunte. M’agrada, m’agrada la nit, estar al pis i no sentir res mes que el silenci, el teclejar dels meus dits a l’ordinador, el soroll que fa una fulla de llibre al passar... m’agrada eixir al carrer, caminar sense destí concret entre la nit...

És com vore la vida des d’una altra perspectiva.

http://www.goear.com/listen.php?v=273e87d

Històries del paradís II

2008-11-20T03:52:00.001-08:00

Ja vaig parlar l’altre dia d’aquest tema, després de llegir dos fragments del llibre.
Dimarts el vaig acabar. Històries del paradís...

Vaig comprar-lo dissabte passat, en vint minuts arribava a la pàgina seixanta-sis. M’agrada llegir, i aquest llibre m’ha endinsat en cadascuna de les seues històries des del primer moment.

Supose que ja anava amb una opinió un poc predeterminada, potser... ot i això, tenia el risc de sempre, les ’expectatives’, i de desil•lusionar-me (que no seria la primera volta que em passa)... però no. És cert que anava amb una predeterminació, i crec que no era per a menys, sempre he tingut aquesta predilecció, i amb ell mai m’he emportat una desil•lusió, ni tampoc una decepció... i per suposat, no seria aquesta la primera.

Simplement, un gran llibre.

20-N. Manifestació contra el feixisme a València

2008-11-18T10:12:00.001-08:00

El 20 de novembre eixim al carrer per a denunciar la injustícia, l’opressió i l’assassinat que el feixisme comporta, així com per a homenatjar a tots aquells que dia rere dia segueixen lluitant per construir un món més just.
El feixisme, lluny de ser un problema del passat, és encara existent com ho demostren les vora 700 agressions que, durant l’any 2007, han hagut al País Valencià.
En comptes d’actuar contra els grups ultradretans, els polítics: Ens condueixen cap a la precarietat i l’atur, el domini cultural i la inflació.
Reprimeixen aquells que lluiten pel dret a decidir per aspectes bàsics de la vida com són el treball, l’habitatge o l’ensenyament.
Redacten lleis que suposen importants retallades de les llibertats (llei de partits, la llei d’estrangeria, la llei antiterrorista.)
Continuen buscant el seu propi benefici al marge del benestar del poble.
Aquestes actituds fomenten el racisme i la intolerància. No és estrany que aquests grups es llancen al carrer per “complementar” aquestes polítiques.

http://www.lahaine.org/index.php?blog=4&p=34160

Aquestos dies que han passat

2008-11-18T09:48:00.000-08:00

Estava preocupada -massa coses en poc temps, supose- no aconseguien sortir-se, i com sempre es negaven a anar al metge.
Jo, preguntava i preguntava, i sempre rebia la mateixa resposta...
Ahir escoltava 'estoy bien, solo estaría mejor con 35 años menos bonica'
... definitivament estaven millor.

Hi ha voltes que és sorprenent la força que tenen algunes persones.

http://www.goear.com/listen.php?v=8aba840

Érase una vez… LEPARISIEN!

2008-11-13T11:47:00.000-08:00

Hi havia una vegada quatre joves a Barcelona,
quatre joves que,
després d’una meravellosa passejada pels carrers d’aquesta gran ciutat,
i haver triat el millor lloc on passar la nit,
van anar a un concert, memorable,
un concert en el que va passar de tot (si, de tot),
fins i tot, un d’aquestos joves va passar gran part de la nit en l’aire,
mentre totes les mans de la sala el portaven d’un lloc a un altre del local.
Quan el concert va acabar... van decidir fer ruta,
anant de pub en pub. Havien pensat quedar-se en un, no era gran cosa però estava be,
de sobte, i sense gairebé assabentar-se, es trobaven al carrer,
els havien fet fora!
Atonits, i rient com mai, van tornar al seu meravellós i xicotet tros d’habitació per passar les últimes hores de la nit... oh, LeParisien!

Per a tu, un dia com hui

2008-11-11T02:22:00.000-08:00

M’agradaria fer un escrit, que no fora massa tendre, massa trist, massa alegre...
M’agradaria que fora lleuger, amb un ritme suau, i tranquil,
com si estiguérem buscant paraules dintre d’una bombolla
on només pot escoltar-se el soroll de la mar,

el soroll repetit d’una onada,
sempre encapçalada per aquella escuma blanca
que contagia l’aire amb la seua olor a sal mullada

M’agradaria que fora només per a tu,
que s’entenguera com a intransferible, que només tu pogueres comprendre
l’expressió i els arrels del meu sentiment,

del meu amor
–a voltes invisible, però sempre present-

M’agradaria...

Lain

2008-11-09T15:50:00.000-08:00

Leire Berasaluze i Cristina Aranzabe;

http://es.youtube.com/watch?v=C3thDyJGpSo
http://www.myspace.com/lainedo

m'encanten...

Allò inesperat

2008-11-08T04:14:00.000-08:00

Sometimes the things that you hope are nothing in comparison with those things unexpected that arise from nowhere. Why do we cling to our hopes and dreams?
Maybe the things we hope keep us strong… immobile, following the path that we choose ourselves. But, we must keep in mind that the things that we hope are only the beginning and the unexpected what can change our lives.

http://www.goear.com/listen.php?v=d7e6a99

Històries diàries

2008-11-07T05:08:00.000-08:00

Parles amb persones a les que estimes, persones a les que estimes moltíssim, et conten com és el seu dia a dia, com estan, com els parlen, com els ‘tracten’… i escoltant-los un sentiment de ràbia i impotència t’envolta. No pots fer res. Només recolzar-los en tot, donar-lis suport, l’altra part també és una persona a la que estimes. Et poses en la seua situació, intentant imaginar com pot sentir-se, tampoc pots. Vius aquesta situació properament, ja no només perquè els estimes, sinó perquè la tens al costat, cada volta que els veus, cada volta que parles en ells… El sentiment d’ell serà molt pitjor del que tinc jo cada vegada que es generen aquests ‘conflictes’. No puc imaginar-me viure aixina el dia a dia, en una situació tan extrema, i només saps com és, si la vius tu mateix.

Records d'un temps passat, molt present:
http://www.goear.com/listen.php?v=d9d0014

Històries del paradís

2008-11-06T02:59:00.000-08:00

Com diu la Isabel-Clara Simó, hi ha vegades que trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. I la veritat és que ja he fet referències a ells, no sé si en aquest blog o al típic fotolog que alguns hem tingut... A mi m’encanta Obrint Pas. M’entusiasmen cadascuna de les seues cançons, cadascuna de les seues melodies, cadascuna de les seues lletres.
Són bons, ací no cal que s’enganye ningú.
Són capaços d’alçar al jovent, de fer-te nedar en tot un mar d’adrenalina pura, de fer bategar el teu cor com mai... i ja no estic parlant només del concerts –que tots i totes els que hem anat a algun, sabem que són increïbles-, estic parlant també de l’assentar-te al llit, d’anar a donar un passeig, d’estar amb els amics i amigues... i escoltar una de les cançons, cançons que animen el moment, que revolucionen el cor, que t’omplen de ganes de tirar en davant per lluitar per tot el que pots desitjar. Supose que si tinguera que descriure què passa pel meu cap i cor quan els escolte... seria una cosa aixina.
Ara, Xavi Sarrià ha escrit un llibre de relats, que estarà a la venda a partir del dia 10 d’aquest mes, Històries del paradís.
Acabe de llegir una part dels seus relats (2) i m’he quedat molt sorpresa.
He començat per un que es diu ‘Por’, gairebé sentia l’angoixa del xiquet que conta en primera persona la seua història, els sorolls, la sensació de no poder respirar, la por... M’endinsa’t completament en aquestes quatre pàgines, acabant-les amb un sentiment de voler llegir més i més. Sense paraules. Sense alè. És un llibre del que es parlarà.

http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/Histories_Paradis.pdf

Issue of walls around us

2008-11-05T01:10:00.000-08:00

Hay siempre un momento en que has de decidir. Los muros no mantienen a los demás fuera, sino que te mantienen a ti dentro.
Muchas personas somos así.
En cambio, puedes pasarte la vida levantando muros, o vivirla saltándolos.

Obama Elected President as Racial Barrier Falls
http://www.nytimes.com/2008/11/05/us/politics/05elect.html?hp

[...]

2008-11-04T14:01:00.000-08:00

Communication is one of the first things we learn in life.
It is curious that as we grow and assimilating words and learn to speak unless we know who to ask or say what we want really.

At the end, you can’t avoid talking about certain things.
There are things that we don’t want to hear, sometimes we talk because we can’t be in silence over time, there are things that go beyond the words, are products of the action, sometimes we talk because there is no alternative.
There are other things, things you reserve and, not always but sometimes, some things speak for themselves.

http://es.youtube.com/watch?v=Aa_j4P2lzxQ&feature=related

Entre verds, grisos i marrons

2008-11-02T04:54:00.000-08:00

Fa uns dies que em costa dormir, i ben pensat no és una cosa estranya en mi. Al llit vaig dibuixant moments viscuts, i perquè no, moments per viure encara. Hi ha vegades que apareixes –algunes, sense tenir massa sentit, he de dir-, hi ha vegades que em pintes un somriure, hi ha d’altres que m’angoixe. M’angoixa pensar en el teu silenci, i al mateix temps, mirant una foto que sempre porte amb mi, un sentiment de tranquil•litat m’envaeix, ets etern –per a mi-. No estàs, i al mateix estàs, entre milers de crepuscles, amb mi, com unes xicotetes línies explicaven un dia que vaig llegir.

Ungles morades

2008-11-01T05:35:00.001-07:00

Ja fa dies que plou.
Dies que et quedaries a casa, a l’habitació, llegint, parlant amb amics i amigues, mirant una pel•lícula, escoltant música...
Dies que penses ‘què be s’està a casa’.

Malauradament, o no, ara per ara no tinc temps per quedar-me a casa fent ‘res’, ocupe els meus dies fent treballs, anant a debats, discutint de temes d’actualitat, entenent i intentant explicar-me a mi mateixa temes dels que he d’estar informada.
És quan acabe i arribe a casa, quan pense en els dies que he anat fent aquest últim temps, i m’ix un xicotet somriure, estic satisfeta, estic contenta, i el que faig m’encanta.
Ahir va ser un d’aquestos dies. Arribava a casa vora les onze, cansada, però amb aquest somriure del que parlava abans. Què més es pot demanar?

Vaig seure al sofà, vaig encendre la televisió -com és costum no feien res de profit-, la vaig apagar. A la taula hi havia un pinta-ungles, ben bonic, vaig posar música, mentres, em relaxava donant un toc de color a les meues mans. Ungles morades.

http://www.goear.com/listen.php?v=eec5bc9

Tot és un embolic

2008-10-15T08:50:00.000-07:00

Once upon a time…

fins que arriba un punt en el que has d’aturar-te,
vius en una mena de muntanya russa, amb pujades i baixades contínues.
Has d’aturar-te,
aprofitar cadascun dels minuts que van passant,
moltes voltes sense pena ni glòria,
però has de ser conscient de que tu, i només tu, és qui has de fer que aquestos moments passen a ser rellevants a la teua vida –tots ells-, per ínfims que siguen.
El fer un ‘stop’ al llarg del dia, aprofitar un dia solejat, mentre escoltes una cançó, al costat de la platja, que et fa somriure i sense adonar-te te’n porta al mon paral•lel que al llarg de la teua vida has anat creant –envoltat de lletres i cançons-, al que només tu pots accedir, sense que res trenque aquest moment de tranquil•litat.
Fer un ‘stop’ i deixar de mirar enrere, de recordar moments que no t’aporten res mes que mal de caps i sentiments que et perjudiquen.
Fer un ‘stop’ i adonar-te de tot el que has fet, del que estàs començant, una nova aventura, una nova història a la teua vida que has d’afrontar amb esforç i il•lusió.

9 d'octubre

2008-10-15T07:52:00.000-07:00

Fa temps que no em fique davant l'ordinador,
disposada a escriure sobre alguna cosa.
Hui estava a punt de fer-ho, pensava escriure sobre la diada del 9 d'octubre. Abans de fer-ho, he passat per alguns dels blogs que acostume a llegir, he arribat al del Xavi Sarrià. El que va escriure sobre el nou d'octubre, m'ha semblat del tot encertat, he pensat que no ho faria millor, és per aquest motiu que he decidit copiar les seues paraules i deixar-les al meu blog.

Sota la pluja, el vent, el fred. Sota el temporal. Recorregut obligat, indecent, gris. Policia, escorcolls, carnets, intimidacions. Cel ennuvolat, banderes molles. Veus ofegades, però encara moltes. Sota les Torres de Serrans, sota una enorme bandera que el consistori ha penjat a mode de resposta. I riem perquè nosaltres també l'onegem. Perquè l'hem recuperat. Perquè ens pertany. I alcem els punys. I sonen cançons de guerra. De la batalla que crema i s'aviva sota la tromba d'aigua. La de València. La ciutat on vivim. La resistent. La nostra. Encara.