democràcia?

Franki, un jove de Terrassa de 28 anys.
El seu delicte?
Diuen que va intentar arrencar una bandera espanyola durant una cercavila. Diuen que es va enfrontar als agents de l'autoritat.
Ell ho nega.
No hi ha proves.
Persones que estaven en ell, ho neguen.
Tot i així, ahir va ser empresonat per complir una pena de dos anys i tres mesos.
Volen un cap de turc per a donar exemple? ...


www.e-noticies.com/pop/multimedia/?iddoc=38275&indice=0

Com deia Lluís Llach: "No creiem en les fronteres, si darrere hi ha un company, amb les seues mans esteses, a un pervindre alliberar "

complicitat

Es curiós com poden canviar les definicions de les persones, de les situacions, dels contextos... en general.
Com algunes de les decisions que prenem, moltes vegades insignificants, ens porten a situacions límits amb persones que ni tan sols podries imaginar. Situacions límits que he viscut, situacions límit que ara mes que mai m'agradaria esborrar. Tot i això, a traves d'aquestes experiències, sóc qui sóc, sóc com sóc.

Al llarg de la meua vida he tingut sort, o perquè no dir-ho, molta sort.
He tingut la sort de poder caminar ben a prop de l'amor, el carinyo, la tendresa, i les ganes de fer d'algunes persones, persones senzilles, que donen, que volen, persones que han estat sempre al meu costat, recolçant-me, abraçant-me, escoltant-me... I es que viure, per i, amb amor, confiança, esperança... és el tresor més gran que pots trobar-te a la vida, i sobre tot tenir la possibilitat de poder compartir-ho.

i es per això, que ací lis faig el meu petit homenatge, mostrant el meu sincer i etern, però mai suficient, agraïment.

25 d'abril

Commemoració de l'ocupació borbònica del País Valencià,
el 25 d'abril de 1707.

Cap de setmana replet de moments...
estudi, xerrades, somriures, rialles, estudi, idees, somnis, irracionalitat, música, balls...
potser, semblant a l’estada en una bombolla de festa i alegria.

festa als carrers,
pluja d’estels,
...
velles cançons,
i noves il·lusions

Quinze anys sense Guillem Agulló

Ahir, 11 d'abril, varen fer 15 anys des de l'assassinat d'en Guillem Agulló i Salvador.

Un jove que estimava la seua cultura, la seua llengua, el seu país -països- , un jove combatiu que, com tots nosaltres, només volia viure en llibertat. El mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, aquestos varen ser els motius del seu assassinat, un crim polític, ideològic, per part d'aquelles persones que no pensen com nosaltres.

Al llarg d’aquestos 15 anys, Guillem ens ha acompanyat amb el seu record, ens ha carregat de força, s’ha convertit en lluita, ens ha recolzat quan dubtàvem, cada vegada que teníem por, o teníem la sensació de que estavem cansats, perduts...

És per això, que no t’oblidem, i davant el silenci que ens envolta cridem ven alt: la lluita continua. És el millor homenatge, continuar amb el nostre empeny i les nostres ganes de fer i ser.