complicitat

Es curiós com poden canviar les definicions de les persones, de les situacions, dels contextos... en general.
Com algunes de les decisions que prenem, moltes vegades insignificants, ens porten a situacions límits amb persones que ni tan sols podries imaginar. Situacions límits que he viscut, situacions límit que ara mes que mai m'agradaria esborrar. Tot i això, a traves d'aquestes experiències, sóc qui sóc, sóc com sóc.

Al llarg de la meua vida he tingut sort, o perquè no dir-ho, molta sort.
He tingut la sort de poder caminar ben a prop de l'amor, el carinyo, la tendresa, i les ganes de fer d'algunes persones, persones senzilles, que donen, que volen, persones que han estat sempre al meu costat, recolçant-me, abraçant-me, escoltant-me... I es que viure, per i, amb amor, confiança, esperança... és el tresor més gran que pots trobar-te a la vida, i sobre tot tenir la possibilitat de poder compartir-ho.

i es per això, que ací lis faig el meu petit homenatge, mostrant el meu sincer i etern, però mai suficient, agraïment.