dimecres, 31 de desembre del 2008
Cap d'any
rialles continuades,
records,
moments graciosos,
quatre anys resumits en una sola nit.
Dosmilnueve*
Así será el 2009.
Tendremos enero, y seguirá otro mes…
Llegará marzo, con él, las fallas y comenzará a hacer calor. Más tarde, llegará junio, el sol ‘casi’ continuo, y las altas temperaturas que nos harán más y más difícil mantener la capacidad de concentración, pensando ya en el verano y en las presuntas vacaciones que todos esperamos con ansias.
Serán doce meses,
y habrá cuatro estaciones.
Hará calor, mucho calor, aunque no debemos olvidar a su contrario, también hará frío, ese frío glaciar que hace que a veces te estremezcas…,
incluso puede que nieve.
divendres, 26 de desembre del 2008
¿Nit de 'relax'?
En tus ojos mi rostro, en los míos el tuyo. En los rostros descansan los corazones fieles. ¿Dónde podríamos encontrar dos mejores hemisferios sin un norte definido, sin un occidente declinante? Aquello que muere no estaba mezclado con igualdad. Si nuestros corazones son uno, o nuestro amor semejante, ninguno desfallecerá, ninguno morirá.
Al sofà, mirant una pel·lícula, acompanyada d’una manta –que mitjançant verds, grisos i blancs va dibuixant quadres-, té i paracetamol.
Mal de cap, i ganes de pensar.
És dia 27 de desembre ja. Normalment, arribada aquesta alçada de l’any, es tendeix a reflexionar sobre les coses que t’han passat, sobre les que no i sobre les que penses que tindrien que haver passat.
¿Per què?
Mai m’ha agradat aquesta ‘continuïtat’. Mai m’ha agradat seguir la corrent. Mai m’ha agradat fer les coses perquè són ‘lo lògic’, perquè el fa tothom. Mai m’ha agradat fer les coses perquè es suposa que s’han de fer, i tampoc m’ha agradat fer-les en el moment en que es suposa que s’han de fer. És per això que mai ho faig.
No em replantejaré com ha anat l’any. Les coses poden anar millor o pitjor, i algunes de les vegades, ni tan sols depèn de tu mateix/mateixa. Pense que en certa manera importa, clar que importa, però el que realment és rellevant és que tot el que faces siga des de la il·lusió.
I sobre tot amb amor. I punt.
No sé si la vida es mejor que la muerte, lo que si sé es que el amor es mejor que ambas.
dijous, 25 de desembre del 2008
Discurso 'real'
Este año ha sido diferente –no porque tuvieran algún tipo de contenido…-, comenzó el discurso, y decidí que tenía que escuchar lo que decía, y no apagar la televisión –cambiar de canal no es viable, ya que durante más o menos media hora, todos y cada uno de ellos se centra en su persona y en lo que tiene que decir-.
Se centró básicamente en tres acontecimientos, los treinta años de la constitución, la lucha contra el terrorismo, y la crisis económica –el Follonero debe estar feliz por esto!-
En los mismos puntos me centraré en esta reflexión.
En primer lugar, la constitución, “construida sobre la concordia y el consenso, el respeto mutuo y la tolerancia, recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada, articula nuestra diversidad territorial, y asegura nuestra estabilidad y progreso”, éstas fueron algunas de sus palabras, me pregunto si realmente se cree lo que está diciendo. Una constitución construida sobre la ‘concordancia y el consenso’, una constitución anclada en el pasado, una constitución que no refleja la realidad actual, una constitución que necesita con urgencia una reforma. Una constitución que ‘recoge las mejores conquistas de toda democracia avanzada’? Si realmente la democracia actual existente es para el rey una democracia avanzada, arreglados vamos…
La constitución es ancestral, y la democracia actual, insuficiente, incompleta, y con grandes vacíos sociales, culturales y políticos.
En segundo lugar, también habló de la lucha contra el terrorismo. Recuerda “los nombres de todas y cada una de las víctimas del terrorismo” -¿cierto? Me pregunto si también recordará a todas aquellas personas que su antecesor asesinó…- Las palabras “nuestros derechos y libertades, empezando por la vida, no pueden ser violados y amenazados por profesionales del terror, por lo que debemos seguir luchando para derrotar al terrorismo”, resuenan en mi cabeza. Palabras que, haciendo referencia solo a ETA, respaldan y disculpan al resto de fuerzas y cuerpos de seguridad del estado español –autoridades policiales y judiciales…- que criminalizan y reprimen en muchas ocasiones a personas que, como el dice, tienen sus derechos y libertades, y los ejercen, siendo cortados de raíz –siempre que se puede- cada vez que se cuestionan las instituciones del estado –manifestaciones, quema de fotos del rey…-
En tercer lugar, y sin extenderme más, habla de la actual crisis económica, “juntos podremos vencer problemas y dificultades si actuamos con realismo, rigor, ética y mucho esfuerzo, anteponiendo siempre el interés general sobre el particular, buscando acuerdos y soluciones con generosidad, responsabilidad y amplitud de miras”. Habla de realismo, de ética, de interés general… y se le llena la boca. Me pregunto si se incluye, no solo él, sino la familia real al completo.¿Es ético que cada uno de los ciudadanos/as financiemos la vida ‘real’?
dimarts, 16 de desembre del 2008
Nadal, nadal ...
Fa dies que no tinc ni un minut lliure, cap moment de relax, ni tan sols per a parar-me a respirar -sort que és una acció involuntària que el meu cos efectua…-.
Sempre he pensat que els dies abans de Nadal a les persones lis entra una espècie d’estrés o no se ben be com explicar-ho. La qüestió és que els dies abans de les vacances, a les classes, al treball... fins i tot, al carrer –implícit a la cara de les persones- la gent va que sembla que estpà boja.. no se si és perquè tothom té –o tenim- la costum d’anar deixant les coses per a més endavant –hi ha una teoria en relació a aquest tema, la llei de l’estudiant, bàsicament explica com els dies on som conscients que s’apropa el moment de l’entrega del treball, fer l’examen... són els últims, i com és en aquestos dies, quan donen el màxim de nosaltres- o perquè entre el treball i l’esperit nadalenc no podem més.
Personalment, no crec en aquest esperit mencionat... no crec en el Nadal , ni en res relacionat amb el mateix -aquesta època on tothom ha de ser feliç, ser bona persona, bla bla bla-.
Mai he sigut molt d’aquestes festes, mai m’han atret especialment.
Per a mi el significat de la paraula Nadal, diria que inspira un sentiment mes be contrari que a moltes altres persones. Trobe que és una època en la que la falsedat de les persones s’incrementa, on la compra compulsiva es dispara, on algunes relacions d’algunes famílies es desgasten una mica mes, si poden... –per la necessitat de forçar la reunió en dinars i sopars-, on els individus eclesiàstics es dediquen a muntar una estrella i un betlem gegant just enfront de casa meua durant hores i hores al llarg de la nit, on els individus eclesiàstics es dediquen a representar alguns dels animals del meravellós portalet amb animals reals, i on el gall es dedica a cantar cada dia a les cinc de la matinada -yuuu...-. Com podeu vore, una experiènca del TOT emocionant...
Trobes persones que mai t’han dit res que et saluden, altres que et desitgen tot lo bo del món –quan lo que realment estan pensant es: pf, ja podries caure per una finestra-, et reuneixes amb gent amb la que gairebé no has parlat en tot l'any entre frases com quant t’he trobat a faltar, aquest any si que aniré a vore’t, tenim que quedar més... frases que tots sabem que es queden en això.
Realment, l’única part del Nadal que m’agrada és el tornar al meu poble uns dies, i passejar cada dia per la muntanya quan encara pots vore l’estampa del fred en l’entorn, aquest tipus de fred m’agrada.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Melodies
“… Just in time, in the right place”, I thought.
Suddenly, my mind was reviewing the topic that I had been rolling along the time I spent in bed… Could I miss something like that?
In my head, I had found songs and melodies accompanied by images, images that had recalled all night long. How I came into that house, cold, but warm at the same time, how I felt there, where was this wonderful piano, that rarely I missed today… How could I miss it in this way? And…why now?
They were images of long time ago, too long.
http://es.youtube.com/watch?v=f4pKV10Ubcc
http://es.youtube.com/watch?v=e7CKvbE-1Sg&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=74pYNceMPPI
dilluns, 24 de novembre del 2008
La nit
No se ben be que és, encara que ja m’havia passat abans.
Nits i nits sense dormir, alçant-me del llit quan trenca la llum del sol l’horitzó, com si fora algun tipus de criatura fantàstica de la nit.
Nits sense dormir, però alçant-me com si l’haguera fet durant hores i hores –com si ni tan sols tinguera la necessitat de fer-ho-, sense estar cansada, sense necessitar estar estirada al llit, amb energia i ansiosa per començar el dia, per prendre el meu primer aperitiu del dia... cafè.
Molts pensarien que estic boja perquè m’agrade això, contrari totalment a estar hores i hores al llit dormint, descansant, passar el diumenge fins l’hora de dinar sense mourem... Altres es preguntarien com és que no estic ni un poc cansada, fins i tot jo me’l pregunte. M’agrada, m’agrada la nit, estar al pis i no sentir res mes que el silenci, el teclejar dels meus dits a l’ordinador, el soroll que fa una fulla de llibre al passar... m’agrada eixir al carrer, caminar sense destí concret entre la nit...
És com vore la vida des d’una altra perspectiva.
