dijous, 20 de novembre del 2008

Històries del paradís II

Ja vaig parlar l’altre dia d’aquest tema, després de llegir dos fragments del llibre.
Dimarts el vaig acabar. Històries del paradís...


Vaig comprar-lo dissabte passat, en vint minuts arribava a la pàgina seixanta-sis. M’agrada llegir, i aquest llibre m’ha endinsat en cadascuna de les seues històries des del primer moment.


Supose que ja anava amb una opinió un poc predeterminada, potser... ot i això, tenia el risc de sempre, les ’expectatives’, i de desil•lusionar-me (que no seria la primera volta que em passa)... però no. És cert que anava amb una predeterminació, i crec que no era per a menys, sempre he tingut aquesta predilecció, i amb ell mai m’he emportat una desil•lusió, ni tampoc una decepció... i per suposat, no seria aquesta la primera.

Simplement, un gran llibre.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Disculpa mi castellano, con vergüenza reconozco, que ha pesar de vivir en Valencia, ¡no sé hablar la lengua de mi tierra! Se que te gusta mirar los Post de La Mediterranea. ¡Solo queria saludarte! Hasta la vista.

Lë Pask.

Anònim ha dit...

Cuidado con Lepask, es un energúmeno peligroso y muy revolucionario!!!!!

LaMediterranea ha dit...

Yeee Marina, això de perfectament ja serà menys jejeje, apitxat de l'horta sud diria jo...

Però si, la decadència de la sabiduria mediterrania és un fet, sort que alguns elements fortament contestataris lluiten per la revolució cultural, jejeje

Jau

LaMediterranea ha dit...

(o saviesa mediterrània, jejeje)

jau